A partir de l’experiència realitzada en un dels àmbits d’acció social que desenvolupa la xarxa solidària «Barcelon Actua», formular i resoldre una acció de disseny que plantegi petites aportacions i millores a la situació actual (funcionament de les activitats, gestió, ús dels espais, comunicació…) i a les possibles necessitats i problemes detectats. Cada grup de treball s’acostarà a un dels actuals projectes de «Barcelonactua» (gent gran, famílies en situació de pobresa i risc d’exclusió social, refugiats, clochards…) i, mitjançant la seva participació activa, observació i anàlisi, haurà de definir el briefing del seu projecte.

La proposta metodològica d’aquest exercici consta de dues fases: una primera de treball de camp, dedicada a empatitzar i investigar analitzant els usuaris, el context i les dinàmiques de l’activitat assignada per posteriorment, en una segona fase, generar una proposta que s’adeqüi a les diferents problemàtiques detectades i que ajudi a millorar l’experiència de tots o d’una part dels agents que participen en l’activitat amb la que s’ha treballat.

BACdòmino és un joc dissenyat amb i pels usuaris de l’activitat BACmemory de BarcelonaActua, un voluntariat pensat per a persones de la tercera edat amb risc d’exclusió social i que tenen dificultats econòmiques. L’espai on es realitza es comparteix amb els cuiners de BACuinetes Sants, que preparen carmanyoles per als participants del BACmemory en un taller de cuina cedit per un forn del barri. 

En aquest espai se’ls proporciona un lloc de trobada que dura entre 2 i 3 hores, on els participants realitzen activitats d’entreteniment. Les estudiants dissenyadores del BACdòmino vam participar durant mesos en aquesta activitat i vam concloure que, a causa de la manca d’una persona coordinadora i el desconcert que això generava, el BACmemory havia esdevingut una activitat difusa on els participants s’asseien en una taula i intercanviaven quatre paraules o jugaven al dòmino fins a cansar-se’n. Una dinàmica marcada per la falta d’iniciativa, generada sobretot per la falta d’activitats pautades, que a vegades generava avorriment entre els presents.

Centrades en aquesta problemàtica, la nostra intenció va ser crear quelcom amb les usuàries que aportés un calendari d’activitats pautades, que alhora desencadenaven en la creació d’un projecte que solucionaria els dubtes generats per la mancança de coordinador. Volíem fer una intervenció que potenciés els vincles entre els usuaris pels quals s’havia creat l’activitat, quelcom que aportés una estructura a aquesta. Basant-nos en l’entreteniment com a pilar de l’activitat, vam començar a proposar un seguit de jocs i activitats entre els presents, en aquest procés vam observar que el dòmino era el joc preferit dels integrants, seguit pel memory (d’on deriva el nom del voluntariat) però aquests només permetien jugar a un màxim de 6 persones, deixant uns quants usuaris sense participar.

Endinsant-nos encara més en el BACmemory, mitjançant entrevistes amb les usuàries i els voluntaris del BACuinetes, vam saber que el problema s’estava estenent a la seva activitat: algunes de les usuàries ja no avisaven de si anirien a buscar el menjar o no, causant excés d’aliments i desconcert. Aquest fet ens va fer conscients de la gravetat del problema i ens vam disposar a solucionar-lo ràpidament. Ens vam posar mans a l’obra: anàvem coneixent les usuàries mentre els proposàvem jugar als seus jocs i a altres de nous (com l’Uno) o els proposàvem activitats (dibuixar, comentar l’actualitat…), fins que elles mateixes van prendre iniciativa i van començar a portar fotografies, explicar i comentar el seu passat amb la resta de companyes…

Gràcies a aquesta recerca vam ser conscients que el que les unia principalment eren les activitats relacionades amb jocs, ja sabien com jugaven les seves companyes, es feien bromes, sabien qui feia trampes i quan les feia… Havien creat un vincle personal mitjançant l’entreteniment, però encara necessitaven una persona que proposés jugar, que no permetés que l’activitat es limités a converses curtes i repetitives. El que més ens preocupava era que la dinàmica que havíem creat morís quan deixéssim d’assistir a l’activitat, necessitàvem dissenyar quelcom que mantingués la flama del joc activa, que portés la iniciativa. Vam fer un recompte de les activitats que els agradaven: ensenyar fotografies, explicar històries, jugar al memory, al bingo, a l’oca, al dòmino, a l’uno o dibuixar.

Tal com preveiem, el dòmino era el preferit, però les altres activitats ja començaven a arrelar-se al BACmemory i, per a fer-ho visible, vam decidir solucionar la problemàtica amb un dòmino personalitzat, amb les peces necessàries perquè juguessin totes i que, en comptes de números, tingués activitats. La intenció d’aquest joc-eina era que permetés escollir a «l’atzar» a què es dedicaria la sessió del dia i que fos el primer que fessin les usuàries en començar l’activitat, per evitar que el dubte s’apoderés d’elles. D’aquesta manera, la persona que acabés abans les fitxes decidia, amb l’última peça que quedés a la taula, quina era l’activitat que durien a terme. Per exemple: si jugo la meva última peça i té les opcions «domino/dibuixar» i la col·loco gràcies a la meitat «domino», aquell dia dibuixarem. Per tant, els jugadors poden intentar manipular el resultat perquè surti el que els agrada més i s’afegeix una altra capa de significació a aquest joc.

En haver identificat les activitats que agradaven a les usuàries i afegint un «comodí» a la nostra proposta (permetent així una altra possibilitat que ens duu al mutu acord dels usuaris per decidir l’activitat que faran), va començar la materialització. Primer vam fer una activitat de dibuix amb les usuàries, on els vam demanar que dibuixessin les coses que havíem apuntat a la llista. Dels resultats obtinguts vam fer una selecció dels dibuixos (mínim en vam triar un de cada integrant) i els vam vectoritzar per a utilitzar-los com a imatge en el resultat final. Vam provar el nostre dòmino en forma de maqueta amb les usuàries i vam veure que funcionava però que confonien les fitxes amb cartes per la mida que havíem escollit (10 x 7 cm), per això vam modificar les peces a 10 x 5 cm, fent-les proporcionals a la mida de les peces de dòmino però més grans. Amb aquesta mida resultava més fàcil reconèixer les il·lustracions, les peces eren més fàcils d’agafar i, en jugar, ocupaven tota la taula, fent que cap usuari s’hagués d’aixecar entre torns (cal tenir present que són persones de la tercera edat).

Quan ja sabíem que funcionava i que els resultava entretingut, vam materialitzar les peces definitives amb fullola i tall làser, les vam envernissar perquè no s’impregnessin amb les olors de la cuina del BACuinetes, els vam afegir un petit piu al centre per poder-les girar i remenar fàcilment (tal com el tenen les peces de dòmino) i vam crear un embalatge. Aquest element contenia les instruccions i un gravat en làser de cada il·lustració on s’especificava què era cada cosa per no crear confusió entre els nous participants. Finalment vam poder testejar el joc definitiu i va resultar molt gratificant veure com el gaudien i s’il·lusionaven en veure els seus dibuixos a les peces.