Tot i que l’enfocament de Projectes 6 s’alinea perfectament amb la situació  mundial d’excepcionalitat sobrevinguda les últimes setmanes, hem de deixar que  l’espai que ens ofereix, s’afecti encara més, potenciant i relacionar-nos amb projectes  que comportin una aproximació singular al món actual. En aquest mateix sentit,  l’Octavi Rofes transmetia als estudiants de TFG de la menció de cultura: 

‘L’excepcionalitat de la situació obre una oportunitat única per a situar els projectes en curs en un marc inèdit i que, molt possiblement, tindrà repercussions importants en la cultura, la societat i els estils de vida dels propers anys.’ 

El context actual doncs, ens dóna l’oportunitat inqüestionable de resituar el disseny, sobretot a societats com la nostra, a què s’anomenen, en termes d’industrialització, desenvolupades; i deixar de posar el focus, únicament en aquells països que Margolin (1989), Gui Bonsiepe i altres autors, anomenen ‘països de la periferia’ per situar-se fora de l’esfera de la industrialització. 

Cal que ens enfrontem a la situació actual i a les experiències que estem vivint, entenent que no és circumstancial; que es necessitaran respostes i actuacions per fer front a la nova situació, i que tot plegat suposarà, a partir d’ara, un canvi en molts aspectes, també en el de la pràctica del disseny.

Quines poden ser les direccions que prendrà el disseny a partir d’ara? Quins poden ser els àmbits d’acció del disseny? 

Parlant amb la Lys Villalba de Inteligencias Colectivas sobre aquesta proposta, em deia: 

‘Es una oportunidad como estudiante para trabajar sobre la realidad. Y además sobre una realidad en la que necesariamente hay que lanzarse a hacer hipótesis, ficciones, ser propositivo y abrir nuevos escenarios desde unas condiciones de partida muy excepcionales. 

I tornant a les reflexions de l’Octavi: 

‘Davant la complexitat de la situació, hi ha espai per a respostes que tant poden ser normatives com dissidents, properes i empàtiques o bé distanciades i iròniques, però que sempre han de ser producte de la imaginació i, parafrasejant Lionel Trilling, fetes sempre des de l’obligació moral de ser intel·ligents.’ 

És en sintonia amb tot aquest context que us plantejo la nova dinàmica de treball, que de nou transitarà entre la individualitat i el col·lectiu. 

Proposta de treball 

Crear una xarxa global / internacional d’estudiants de disseny que treballi, amb una actitud activa enfront l’actual estat d’emergència, per identificar factors de canvi i fer propostes de transformació. 

El punt de partida poden ser contactes d’ERASMUS que hagueu fet vosaltres mateixos o de companys vostres. Un cop contactats, establir-hi converses (més que no pas entrevistes) per tal de començar a esbrinar en quina situació estan, com veuen el tema, com està afectant la situació la seva manera d’entendre el disseny… Les converses haurien de ser també una excusa per a què sorgeixin possibilitats d’activar IC i proposar coses més enllà del tancament de fronteres. 

Detonants de la proposta 

⋅ Tot i tractar-se d’una crisi mundial, fins ara no es comencen a sentir veus que  proposen una actuació basada en la col·laboració global real. 

⋅ Les situacions d’alerta i emergència, com la contenció d’una epidèmia, comporta posar  en joc valors cívics de solidaritat, equitat i responsabilitat col·lectiva; però també,  afavoreixen l’estigmatització de minories, l’increment de la desigualtat social i la  restricció de les llibertats. 

Referències critiques (teòriques, metodològiques i projectuals) 

⋅ Aproximació a posicionaments crítics del disseny, afins al context plantejat: social  design, new social design, humanitarian design i emphatic design, a través de diferents  autors i referències: 

− Humanitarian design / Emphatic design (humanitarisme, crisi) Keshavarz, Mahmoud (2018) ‘The violence of humanitarian design’ capítol 19 de The design philosphy Reader. Editat per Anne-Marie Willis a Bloomsbury. 

− New social design / Emphatic design (Adversarial Design) Koskinen, Ilpo (2016) Agonistic, Convivial, and Conceptual Aesthetics in New Social Design. 

− Social design (disseny de sobrevivencia, disseny de seguretat, disseny  sometent, disseny projectant). Friedrich von Borries (2016) ‘Proyectar mundos. Una teoría política del diseño’ 

⋅ Aproximació a la metodología de treball proposada pel col·lectiu Inteligencias  Colectivas, però adaptant-ho a la proposta actual. 

⋅ Projecte creat per estudiants del màster 4cities: Spread stories, not the virus

Enllaç del manifest que fonamenta la xarxa: 

https://www.youtube.com/watchv=CiJ9ofSnlM0&feature=youtu.be